Primer de tot surten uns cuiners ballant, cosa que xoca una mica perquè en principi no té massa relació amb la cançó, però llavors te n’adones que són una espècie d’interprèts per sords, perquè si la cançó deia “desesperación” un d’ells es cremava la mà amb el forn, o quan diu “a tu corazón”, es toca el cor. Però el moment clau ve al tros que dóna títol a la cançó, “Rayando el Sol”; què surt? Doncs un cuiner “rayando” un ou, apa.
S’agraeix que no tots els videos siguin com fons de pantalla: postes de sol, selves, cascades... N’hi ha que no maquillen que el fet d’anar a un karaoke sigui un acte de frikisme, ja posats fem-ne ostentació!
Un altre que també va resultar graciós va ser el de “Chiquilla”, de Seguridad Social, cançó sobre un noi que es penja d’una noia i no pot deixar de mirar-la, ok. Que posem al videoclip? Mmm... Posa l’Spiderman que a la gent li agrada i tal, així rotllo voyeur. Original, sens dubte.
Per últim m’agradaria comentar que també resulta xocant l’elecció de cançons que fa la gent, deixant de banda les seves capacitats vocals (que deu ni do). No crec que escollir cançons hiper dramàtiques sigui el més adient per passar-s’ho bé entre amics, vaja. Que als presents ens deixa el cos fatal, que ja no se sap si és pels galls, per la lletra o per la nicotina que hi ha a l’ambient.
Aneu a un karaoke, de veritat, ni que sigui per fer un estudi sociològic de la gent que hi va (i que ho viu!), del poder que té un micro (com es possible que no et faci res cantar davant de tanta gent i en canvi et moris de por quan tens una exposició a la universitat??)... Aneu aneu, que igual us agrada i tot.
Aquí us deixo l'únic video que he trobat que realment és de karaoke karaoke, al principi surt el lloro-mascota d'una marca de videos de karaoke. Perquè us feu una idea de com va la cosa (aquest és dels normals, no és cap anada d'olla, simplement és soso).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada